Un veí de Calella, Daniel Andreu, de 90 anys, va rebre la setmana passada un reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya en qualitat de persona que va patir les represàlies del franquisme. Va ser en un acte que es va organitzar al Teatre del Foment Mataroní, on a més d'ell, 20 maresmencs més van poder recollir un diploma que reconeix la seva història com una lluita en favor de la democràcia i la llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura.
La història de Daniel Andreu Usón comença formant part del bàndol republicà durant la guerra. La retirada el va portar a França, però acabat el conflicte bèl•lic va tornar a Catalunya perquè bona part de la seva família era a la presó. El seu tiet era alcalde de Terrassa i ell és fill de Monistrol de Montserrat. Un cop arribat a casa l'esperava la Guàrdia Civil, que el va condemnar a treballs forçats al Batalló de treballadors. Als anys 40 va estar privat de llibertat per construir a pic i pala obres com la carretera de Bagà a la Guixa, el quartel de Lleida, o el pont sobre la riera de Vilajuïga. Totes aquestes vivències de la postguerra li donen qualitat de testimoni vital d'excepció, i ha participat en diversos actes de record de la memòria històrica. Explica que fa molts anys de tot plegat, però que continuen vius alguns sentiments d'aquella època de divisió civil.
En paraules textuals recollides al diploma que Daniel Andreu va rebre la setmana passada a Mataró, es defineix el seu compromís durant aquells anys com “un exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”, un sentiment mostrat en un acte emotiu i institucional.
Daniel Andreu assegura que li ha costat molt aconseguir que s'indemnitzés el temps que ell i molts companys seus van viure privats de llibertat, condemnats a treballs forçats, o obligats a servir a l'exercit franquista. Ara té 90 anys, viu a Calella, i cada setmana surt a pintar amb uns companys. L'han fet patriarca dels pintors dels dissabtes. Encara condueix i es protegeix del fred amb un barret que ell mateix va comprar a Sibèria.
La història de Daniel Andreu Usón comença formant part del bàndol republicà durant la guerra. La retirada el va portar a França, però acabat el conflicte bèl•lic va tornar a Catalunya perquè bona part de la seva família era a la presó. El seu tiet era alcalde de Terrassa i ell és fill de Monistrol de Montserrat. Un cop arribat a casa l'esperava la Guàrdia Civil, que el va condemnar a treballs forçats al Batalló de treballadors. Als anys 40 va estar privat de llibertat per construir a pic i pala obres com la carretera de Bagà a la Guixa, el quartel de Lleida, o el pont sobre la riera de Vilajuïga. Totes aquestes vivències de la postguerra li donen qualitat de testimoni vital d'excepció, i ha participat en diversos actes de record de la memòria històrica. Explica que fa molts anys de tot plegat, però que continuen vius alguns sentiments d'aquella època de divisió civil.
En paraules textuals recollides al diploma que Daniel Andreu va rebre la setmana passada a Mataró, es defineix el seu compromís durant aquells anys com “un exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”, un sentiment mostrat en un acte emotiu i institucional.
Daniel Andreu assegura que li ha costat molt aconseguir que s'indemnitzés el temps que ell i molts companys seus van viure privats de llibertat, condemnats a treballs forçats, o obligats a servir a l'exercit franquista. Ara té 90 anys, viu a Calella, i cada setmana surt a pintar amb uns companys. L'han fet patriarca dels pintors dels dissabtes. Encara condueix i es protegeix del fred amb un barret que ell mateix va comprar a Sibèria.
