Avui la majoria de cinemes d'arreu de Catalunya, entre els quals la el de la Sala Mozart de Calella, fan vaga per protestar conta la “Llei del Cinema en català” que impulsa el Govern de la Generalitat. Consideren que el conflicte s'ha desvirtuat a través dels mitjans. Diuen que la gent es pensa que es neguen a oferir cinema en català, i això no és així. Estan a favor de les pel•lícules en català, però entenen que serà impossible oferir la meitat dels films en aquest idioma al llarg dels propers 4 anys simplement perquè les grans productores no les volen doblar.
Segons els propietaris de sales de cinema la qüestió rau justament aquí. La Llei marca unes quotes que no són viables, ja que fixa que s'han de projectar en català el 50% dels films als propers 4 anys. Els cinemes ho veuen inassequible perquè no depèn d'ells. Poder complir la llei dependrà de la voluntat i els recursos de les grans distribuïdores. Les empreses que serveixen les pel•lícules a les sales de cinema, i que es neguen a doblar la majoria de films al català. El cas és, però, que la sanció econòmica per no exhibir cinema en català recaurà en la sala de cinema i no pas en la distribuïdora. Arcadi Lluís, de la Sala Mozart, explica que s'ha sumat a la vaga perquè la quota fixada serà impossible de complir, no pas per culpa seva.
Arcadi Lluís destaca com a problema afegit que la majoria de pel•lícules vistes a casa nostra són de cinema estranger. El cinema espanyol, inclòs el català, arriba només al 12 o 13% de la quota de pantalla, mentre que a països com França el cinema autòcton representa el 40%.
Arcadi Lluís no té por de la iniciativa sorgida a xarxes socials d'internet de fer vaga de cinemes i no anar-hi demà dimarts. La proposta de les sales de cinema feta al Govern català, que es va rebutjar, era que les multisales en tinguessin una on permanentment s'emetés cinema en català.
Segons els propietaris de sales de cinema la qüestió rau justament aquí. La Llei marca unes quotes que no són viables, ja que fixa que s'han de projectar en català el 50% dels films als propers 4 anys. Els cinemes ho veuen inassequible perquè no depèn d'ells. Poder complir la llei dependrà de la voluntat i els recursos de les grans distribuïdores. Les empreses que serveixen les pel•lícules a les sales de cinema, i que es neguen a doblar la majoria de films al català. El cas és, però, que la sanció econòmica per no exhibir cinema en català recaurà en la sala de cinema i no pas en la distribuïdora. Arcadi Lluís, de la Sala Mozart, explica que s'ha sumat a la vaga perquè la quota fixada serà impossible de complir, no pas per culpa seva.
Arcadi Lluís destaca com a problema afegit que la majoria de pel•lícules vistes a casa nostra són de cinema estranger. El cinema espanyol, inclòs el català, arriba només al 12 o 13% de la quota de pantalla, mentre que a països com França el cinema autòcton representa el 40%.
Arcadi Lluís no té por de la iniciativa sorgida a xarxes socials d'internet de fer vaga de cinemes i no anar-hi demà dimarts. La proposta de les sales de cinema feta al Govern català, que es va rebutjar, era que les multisales en tinguessin una on permanentment s'emetés cinema en català.