Els ciutadans de Calella s'han bolcat aquest cap de setmana en els actes d'homentatge a Vicenç Ferrer, fill adoptiu de la ciutat que va morir el 19 de juny, als 89 anys, al no poder superar els problemes respiratoris derivats de l’embòlia que va patir al mes de març.
Els actes van començar dissabte al vespre amb una missa a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau. El temple calellenc es va omplir de gom a gom per recordar la figura de Vicenç Ferrer, un home amb una forta convicció religiosa i espiritual. Ahir diumenge la celebració es va traslladar a la Sala Mozart, també plena de gom a gom on es van poder veure diversos documentals elaborats per Foto Film Calella i on es repassava la tasca que el cooperant català realitzava a Anantapur, una de les zones més pobres de l'Índia. El matí va començar amb la lectura i interpretació d'un poema fet per l'ocasió per Jordi Cienfuegos. A més, es va recordar la figura del cooperant a través de la dansa d'Alícia Lluís i la interpretació de Txell Botey amb la música del Cant dels Ocells de fons.
A través dels documentals es va poder constatar la gran humanitat de Vicenç Ferrer. Les paraules que més sonaven eren pau, alegria, serenor, felicitat, esperança...
El director de la Fundació Vicenç Ferrer, Jordi Folgado, va recordar alguns dels molts moments viscuts amb el cooperant. Va recordar que va ser a Calella on Ferrer va decidir encaminar la seva vida a la dedicació als altres des d'una vessant més laica i abandonar la companyia de Jesús. Folgado destaca que a Vicenç Ferrer no li agradava parlar de la pobresa en abstracte sinó dels pobres, posant noms a les persones que pateixen.
Jordi Folgado va dir durant el programa especial de ràdio Calella al 107.9 fm que la tasca de Vicenç Ferrer tindrà continuïtat en el futur perquè ell mateix es va encarregar de deixar tot previst.
Un dels moments més emotius del matí va arribar quan es va connectar, a través de videoconferència, amb la vídua del cooperant, amb Anna Ferrer, que des de l'Índia va poder seguir l'acte que es feia a la Sala Mozart.
L’homenatge va acabar a la plaça Vicenç Ferrer, amb un acte més popular i emotiu on es va inaugurar els arranjaments fets a la plaça que porta el seu nom, on es van recitar diversos textos i on hi va haver l'ofrena floral en el mur dedicat al cooperant i en el qual hi ha la inscripció “El meu descans és lluitar”.
L'acte va acabar amb el cant de l'hora dels adéus a càrrec de la coral Laetare, una altra de les entitats que s'hi han implicat en els actes d'homenatge a Vicenç Ferrer.
Els actes van començar dissabte al vespre amb una missa a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau. El temple calellenc es va omplir de gom a gom per recordar la figura de Vicenç Ferrer, un home amb una forta convicció religiosa i espiritual. Ahir diumenge la celebració es va traslladar a la Sala Mozart, també plena de gom a gom on es van poder veure diversos documentals elaborats per Foto Film Calella i on es repassava la tasca que el cooperant català realitzava a Anantapur, una de les zones més pobres de l'Índia. El matí va començar amb la lectura i interpretació d'un poema fet per l'ocasió per Jordi Cienfuegos. A més, es va recordar la figura del cooperant a través de la dansa d'Alícia Lluís i la interpretació de Txell Botey amb la música del Cant dels Ocells de fons.
A través dels documentals es va poder constatar la gran humanitat de Vicenç Ferrer. Les paraules que més sonaven eren pau, alegria, serenor, felicitat, esperança...
El director de la Fundació Vicenç Ferrer, Jordi Folgado, va recordar alguns dels molts moments viscuts amb el cooperant. Va recordar que va ser a Calella on Ferrer va decidir encaminar la seva vida a la dedicació als altres des d'una vessant més laica i abandonar la companyia de Jesús. Folgado destaca que a Vicenç Ferrer no li agradava parlar de la pobresa en abstracte sinó dels pobres, posant noms a les persones que pateixen.
Jordi Folgado va dir durant el programa especial de ràdio Calella al 107.9 fm que la tasca de Vicenç Ferrer tindrà continuïtat en el futur perquè ell mateix es va encarregar de deixar tot previst.
Un dels moments més emotius del matí va arribar quan es va connectar, a través de videoconferència, amb la vídua del cooperant, amb Anna Ferrer, que des de l'Índia va poder seguir l'acte que es feia a la Sala Mozart.
L’homenatge va acabar a la plaça Vicenç Ferrer, amb un acte més popular i emotiu on es va inaugurar els arranjaments fets a la plaça que porta el seu nom, on es van recitar diversos textos i on hi va haver l'ofrena floral en el mur dedicat al cooperant i en el qual hi ha la inscripció “El meu descans és lluitar”.
L'acte va acabar amb el cant de l'hora dels adéus a càrrec de la coral Laetare, una altra de les entitats que s'hi han implicat en els actes d'homenatge a Vicenç Ferrer.
